Al 1992 es publica el llibre de
l’escriptor francès Daniel Pennac Com una novel·la[1]. En
aquest text, Pennac explora la relació del lector amb els llibres i critica la
pedagogia contemporània i la forma d'ensenyar als nens i adolescents a llegir. El paral·lelisme i punts
en comú, pel que fa a l’ensenyament, entre literatura-lectura i música-audició
musical són evidents. Al seu llibre, Pennac escriu: “No
es pot forçar la curiositat, se l’ha de despertar”. Despertar la curiositat
pel fet musical, és el principal propòsit d'aquest text, que titulo “com
una sonata” en referència al llibre de Pennac.
Referència també justificada pels paral·lelismes entre sonata i
novel·la. Les tres parts de la forma sonata (exposició, desenvolupament i
reexposició) serien l'equivalent en literatura a l'estructura bàsica de la
novel·la (introducció, nus i desenllaç), i tal com ens recorda Daniel Barenboim[2]
comparant diferents formes musicals: “La forma sonata és dramàtica, presenta
els seus temes d'una manera més narrativa”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario